A Catalunya podrà descobrir l’altra ubicació del projecte Stonewallsforlife

per Ludovica Schiaroli

L’entrevista a Santi Llacuna Claramunt, director del Parc del Garraf i del Parc d’Olèrdola, és una oportunitat per a conèixer com avança el projecte de recuperació de l’antic art dels murs de pedra seca com a mesura d’adaptació al canvi climàtic.

La peculiaritat del projecte Stonewallsforlife és, de fet, haver identificat el lloc on replicar el projecte: el Parc del Garraf, que té les característiques adequades per a dur-lo a terme. Tanmateix, com explica el Santi, la part més interessant és com els murs de pedra seca continuen sent l’element central per a respondre eficaçment als canvis climàtics que s’estan produint, tot i que hi ha peculiaritats que distingeixen i caracteritzen els dos territoris.

Quines són les característiques ambientals del Parc del Garraf?

El clima del parc és típicament mediterrani, es caracteritza per pluges a la primavera i tardor i temperatures suaus.

El Parc del Garraf és un massís càrstic, format per molta pedra calcària. La pedra calcària és una roca molt dura, però l’aigua i el diòxid de carboni la dissolen amb facilitat amb els anys. Hi ha una sèrie de formacions molt característiques, com són els avencs, les dolines i aquestes formacions subterrànies.

El Parc del Garraf és molt hostil perquè viure aquí era molt complicat, però al segle XVIII, amb la possibilitat de plantar-hi vinya, es van recuperar moltes d’aquestes superfícies, aconseguint fer murs de pedra seca i aterrassant aquest territori. Aterrassant-lo han aconseguit poder plantar les vinyes, però malauradament a finals del segle XIX va aparèixer la fil·loxera, (1), van desaparèixer les vinyes i aquestes terrasses van estar ocupades per pins majoritàriament, i això va fer que es pogués cremar amb molta facilitat.

Les terrasses de pedra seca caracteritzen la seva àrea. Quin és el seu estat actual i quina funció tenen per al territori?

Malgrat l’actual despoblació, en el segle XVIII es va produir un augment de la població, acompanyat d’una gran expansió del cultiu del raïm i el blat; s’estima que el 40 % de l’espai era agrícola i gran part estava format per murs de pedra seca. Després de la plaga de la fil·loxera (1879-1880), l’activitat agrícola es va aturar i actualment l’espai agrícola només es del 3 %. La majoria de les terrasses de murs de pedra seca estan ocupats per vegetació arbustiva i pins.

En el projecte, el Parc del Garraf va ser identificat com el lloc perfecte per a desenvolupar una estratègia de rèplica basada en una avaluació ambiental, social i econòmica completa. Ja ha començat els seus primers estudis? Què és el que està fent?

Respecte a l’Acció C3 «Estratègia i accions de replicabilitat i transferibilitat al Parc del Garraf», durant els últims mesos s’han celebrat diferents reunions virtuals amb la Universitat de Gènova per a determinar les característiques principals del lloc de replicació, la finca de Can Grau. Dins d’aquesta zona s’ha recopilat informació sobre els trets geomorfològics, els incendis forestals històrics, els trets hidrogeològics, la litologia, així com altres característiques apropiades a petita escala geogràfica. Paral·lelament, s’ha contactat amb l’Institut d’Estudis Penedesencs per a treballar en col·laboració, ja que tenen experiència i una línia de recerca sobre murs de pedra seca.

Respecte a l’acció C4 «Elaboració i adopció de plans d’adaptació», durant el 2020 s’han celebrat diverses reunions virtuals amb l’equip coordinador del projecte, amb el personal tècnic del Parc del Garraf, amb el personal tècnic del projecte Life Clinòmics, així com amb el personal tècnic de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic, que és la unitat tècnica de la Generalitat de Catalunya adscrita a la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del Ministeri de Medi Ambient. Actualment, estem recopilant el material bibliogràfic, com ara els PAES disponibles dels municipis del parc, així com altra informació rellevant sobre l’adaptació al canvi climàtic, com ara el Manual d’Europarc sobre la incorporació de l’adaptació al canvi climàtic en la planificació i la gestió, per tal de definir millor quina és la situació de partida.

Ja ha començat a presentar el projecte als habitants del Parc? I si és així, com va ser rebut?

Pel que fa a l’acció preparatòria A3 «Identificació i participació dels interessats», s’està enviant cartes als agents del territori que pensem que poden tenir interès en el projecte i estem veient un gran interès. A més a més, s’està organitzant una jornada de presentació per als nou ajuntaments que formen part del Parc i que cobreixen les 12.377 hectàrees de zona protegida.

Per altra banda, pel que fa a la comunicació del projecte, hem traduït el contingut de la pàgina web de l’italià al català perquè pugui ser utilitzada com a base d’informació per al públic local del Parc del Garraf i el públic en general de Catalunya.

Quins són els efectes del canvi climàtic en el seu territori?

El Parc ha estat afectat en els últims anys per dos importants incendis, entre els quals destaquen el de 1982, amb 10.000 hectàrees d’extensió, i el de 1994, amb 4.300 hectàrees cremades. L’augment de la temperatura i canvi en el règim hídric (augment de les precipitacions torrencials, major aridificació del territori, entre d’altres) farà canviar la distribució d’aquelles espècies que estan en el límit dels seus rangs de tolerància del Parc.

Quins són els objectius que li agradaria aconseguir al final del projecte?

El que pretenem aconseguir amb aquest Life Stonewalls en principi és posar-nos d’acord i posar en valor aquest patrimoni cultural immaterial de la humanitat, que és el saber construir aquests murs de pedra seca; posar en contacte totes les institucions d’aquest territori i després, a nivell institucional, fora d’aquí, i amb els altres companys que tenim del Life, com són italians i grecs, posar en comú aquesta estratègia. A més a més, si reconstruir aquests murs i fer estratègies de conservació d’aquest patrimoni, segurament de cara al canvi climàtic podem minimitzar els efectes, que ja els tenim pràcticament a sobre.

L’objectiu principal d’aquest projecte Life és donar valor i importància als murs de pedra seca de cara a poder fer front al canvi climàtic. De fet, un dels punts forts d’aquest projecte el tenim en la replicabilitat: es vol fer un model que es pugui replicar a diferents parcs d’Europa. En els estudis previs que s’han fet s’ha vist que hi ha tres zones òptimes per poder fer aquesta replicabilitat.

Dues d’aquestes zones on es realitzarà la replicabilitat es troben al Parc Nacional de Cinque Terre. La tercera zona la trobem aquí, al Parc del Garraf, concretament a la finca de Can Grau. Aquest cas presenta característiques similars, com són zones aterrassades amb marges de pedra seca abandonades i en molts casos deteriorades. Però hi ha problemàtiques diferents. En aquest cas no tenim tants problemes amb les inundacions però sí amb els incendis. Un altre diferencial és la utilització de la ramaderia per mantenir el paisatge i fer front també als incendis forestals.

En conjunt, totes aquestes diferències que tenim respecte a la utilització de murs de pedra seca en el Parc de Cinque Terre enriquirà el projecte en el sentit que es veuran diferents visions i diferents aspectes que tenen els murs de pedra seca per fer front al canvi climàtic.

(1) Insecte molt nociu per a la vinya, originari d’Amèrica del Nord.  Va aparèixer a Europa en la segona meitat del segle XIX, causà ràpidament greus danys en les arrels i la mort consegüent de la planta atacada. A causa de l’acció destructiva del paràsit, el patrimoni vitícola del continent es va reconstruir completament.